HOY CONOCEMOS MÁS A… NOFRE, EL JOVENET DE LA PENYA

Continuando con las entrevistas, en esta ocasión vamos a conocer más en profundidad al socio más joven de la Penya Ciclista Quart. Estamos hablando de Nofre Sanmartín Vich, más conocido por el xiquet o el chiquillo. Nofre solamente tiene 27 años, con diferencia es el más joven. Seguro que tiene muchas cosas que contarnos y muchas anécdotas que compartir… Un chico muy especial, maduro, generoso y con un carácter encantador.

FICHA PERSONAL

Nombre: Nofre Sanmartín Vich

Edad: 27

Profesión: Investigador

-Un matemático como tú, ¿cree que son importantes hoy en día las Matemáticas en el ciclismo?

A nivell profesional considere que són molt importants sobretot la branca d’estadística i anàlisi de dades. Cada vegada generem més dades que ens poden servir per millorar el rendiment. I amb una bona anàlisi estadístic pot ser la diferència de guanyar un Tour o acabar sense forces.

A nivell cicloturístic no considere que siguen excesivament importants ja que a la fi el ciclisme és el nostre hobby i no hi ha cap premi per poder moure 1W/kg extra. Inclús pot generar estrés i frustació l’intentar practicar el ciclisme igual que un professional en comptes de gaudir de cada eixida.

-Cuéntanos un poco como es una semana normal de tu vida y cómo te organizas para entrenar.

Soc una persona que m’agrada estar activa i fer moltes activitats. A l’hivern intente fer entre dos o tres sessions de “rodillo” i quan canvien l’hora i es pot eixir a la vesprada en bici, m’agrada fer entre un i dos entrenaments. Això és el que m’agradaria fer i intente fer-ho però sempre hi ha mil activitats a fer i que també disfrute. Per exemple dos dies a la setmana vaig al rocòdrom a escalar. Enguany m’he apuntat a teatre els divendres. També jugue pàdel algun dia al mes. A més, soc Músic de l’Amistat i assagem els dimecres i divendres a la nit. I obviament durant el dia s’ha de complir amb les obligacions laborals d’anar a la feina i a la nit toca cuinar el sopar i arreglar la casa. En definitiva a la meua setmana li falten hores i es fa complicat complir amb els entrenaments.

–¿Practicas otros deportes aparte del ciclismo?

M’agrada molt fer esport i la veritat que en practique uns quants. Fa uns anys que m’he aficionat a l’escalada i és un esport que disfrute molt. He tornat a jugar a pàdel que el tenia un poc abandonat. I de tant en tant vaig a la muntanya a fer senderisme. Abans jugava a bàsquet amb alguns amics però ja fa temps que no hi jugue. Si algun amic em diu de quedar per fer algun esport nou mai dic que no. En definitiva, m’agrada molt estar actiu i passe gust de fer qualsevol tipus d’esport.

-¿Cómo y cuándo te iniciaste en el mundo del ciclismo?

L’afició va nàixer a Mallorca crec jo. Els meus tios de Mallorca també són bastant actius i n’hi ha dos que fan bici des que jo tinc memòria. Un d’ells va competir fins que va tindre una caiguda molt greu i va haver d’abandonar la bici de competició. Després amb els meus amics d’allà mai paràvem quiets a les vesprades d’estiu. Un dia jugàvem a futbol, un altre a tennis, l’endemà basket i alguns dies bici. L’estiu que tenia 14 o 15 anys vam fer molta bici i inclús un dia anàrem d’excursió a Palma amb la bici de muntanya i dinàrem a la platja. La ruta tenia uns 55 km, que pel que féiem de normal era molt. Fent estes excursions llargues em vaig donar compte que la bici m’agradava. Tot i això quan tornava a Quart no eixia quasi mai amb la bici. Fins que en 18 anys em vaig comprar la bici de carretera.

Volta en bici per Algaida, Mallorca (Estiu 2011)

Eixida amb MTB a Mallorca (Estiu 2014)

Disfrutant de la BTT per Algaida, Mallorca (Estiu 2014)

Primer port que vaig pujar a València (31 agost 2015)

-¿Desde cuándo eres socio de la Penya Ciclista Quart de Poblet? Eras muy joven por aquel entonces… Cuéntanos los motivos que te llevaron a apuntarte a la Penya.

Soc soci des del 2015 quan tenia 18 anys. Soc amic de Ivan Repiso Cámara, net de Juan Cámara, i ell era soci de la Penya. Després de fer bici a Mallorca i veure que m’agradava vaig parlar en ell. Em va introduir a la Penya. Va eixir només un o dos dissabtes junts, després vaig eixir jo soles en la Penya. L’ambient el vaig veure molt bo i em van cuidar molt, sempre m’han dit el xiquet o el “chiquillo” i m’han tractat un poc com un fill.

Primera eixida a València amb la bici de carretera amb Iván Repiso Cámara (Primavera 2015)

-¿Qué recuerdas de tus inicios en la PC Quart?

Que les etapes se’m feien molt llargues. Recorde la primera etapa que esmorçarem en Torís arribant per Llombai. Més o menys vaig aguantar amb el grup davanter (eixe dia se’l degueren prendre en calma) però la tornada, a l’altura de Loriguilla ja anava ben mort. Jose Maria i Vicente Valldecabres em va ajudar bastant perquè poguera tornar a casa. Les etapes posteriors ja vaig intentar regular-me un poc més i anar davant. Així i tot m’han hagut d’esperar més d’un cop. En general tots m’han cuidat molt bé però en particular Vicente Valldecabres sempre m’ajudava quan ho necessitava i em va fer un poc de professor sobre com anar en bici.

Excursió de Cinc Torres (Juny 2017)

-Igual a la gente le sorprende un poco que siendo tan joven estés en una peña ciclista donde la media de edad supera los 45 años aproximadamente. ¿Cómo te ves rodando sábado tras sábado con compañeros que tienen 20, 30 y 40 años más que tú?

Molt còmode, com he comentat prèviament sempre m’han tractat molt bé i m’han cuidat en els inicis que anava més perdudet. I la gent pot tindre més de 20 anys que jo però el nivell de la Penya és bastant alt i em fan suar per a deixar-los darrere. La majoria de les escapades que intente no solen fructificar.

-¿Recuerdas cuál fue tu primera bicicleta? (Si tienes fotos con tus bicis antiguas, me las mandas).

Només he tingut dos bicicletes de carretera. La primera, una Specialized Allez que la vaig comprar de segona mà a un amic d’un tio meu de Mallorca. Amb ella hauré fet uns 30 mil quilòmetres entre els més destacats dos viatges als Alps i la Marmotte dels pirineus. L’altra bici és l’actual, una Giant TCR que me la vaig compra el 2019 amb el sou de les pràctiques de la carrera.

Specialized Allez, bicicleta emprada entre 2015 i 2019

Giant TCR, bici usada des del 2019 fins l’actualitat

-¿Tienes en mente cambiar de bici? Si pudieras cambiar por qué opción te decantarías…

De moment espere que la Giant em dire uns quants anyets més però la Canyon Aeroroad d’un soci de la penya és molt temptadora i no s’està aprofitant degudament, a bon entenedor…

-Sabemos que también te gusta coger la bicicleta de montaña. Cuéntanos cómo son esos viajes a los Pirineos…

Molt entretinguts i al mateix temps amb molta adrenalina. Hem definit el costum de fer un viatge familiar dos tios i un cosí meus de Mallorca. Ja n’hem fet tres els tracks de la Cerdanya, track d’Ordesa i tracks de Zona Zero d’Aïnsa. La meua família practiquen normalment montain bike i fer eixa modalitat. Jo soc el menys tècnic dels quatre però m’intente defendre el millor possible. Cada any disfrute més de la MTB ja que em veig més capaç de fer certs tipues de baixades.

Track de la Cerdanya (Estiu 2022)

Tracks Ordesa (Estiu 2023)

Tracks Zona 0, Aïnsa (Estiu 2024)

-Y de tus vacaciones y entrenamientos por Mallorca, ¿qué nos cuentas?

Vaig començar a fer bici a a Mallorca així que és com una segona casa per a mi. Soc soci també de la Penya del meu poble, Els Rodadors, i quan puc isc amb ells. Els amics del meu cosí també fan bici i m’han adoptat molt bé i passe gust d’eixir amb ells. A nivell paisatgístic, Mallorca te carreteres molt boniques, sobretot la serra de Tramuntana.

Serra Tramuntana, Mallorca

Sa Calobra, Mallorca (Estiu 2018)

Ermita Betlem, Mallorca (Pasqua 2018)

Cap de Formentor, Mallorca (Gener 2024)

-¿Cómo te definirías como ciclista? ¿Con qué ciclista crees que se te podía comparar?

Quan vaig començar a la Penya em comparaven amb Froome. Utilitzava molta cadència i era primet. Els darrers anys considere que he canviat un poc i continue sent prim però no tant i he perdut un poc de cadència. A més, trobe que he perdut un poc de qualitats escaladores, per contra cada vegada rode millor i puc aguantar posicions més aerodinàmiques durant més temps. Salvant les diferències i considere que són els demés qui m’haurien de comparar, diria que podria tindre semblances amb Wout Van Aert. El considere un corredor molt complet i que rendeix bé en qualsevol tipus de terreny però no és un escalador. Això si, jo tinc més sort que ell i no em caic tant. També ens pareixem en que tenim les mateixes victòries en monuments pedrusquers.

-¿Has tenido alguna lesión importante como ciclista? ¿Y algún otro accidente serio?

Com comentava en l’anterior resposta he tingut més sort que Froome i Van Aert i de moment no he tingut cap lesió com a ciclista ni cap caiguda sèria. És més, en els 10 anys que porte en bici només he caigut dos vegades i sense cap conseqüència. Esperem que continue igual.

-Y sobre tu cargo como secretario de la Penya, ¿qué nos cuentas? ¿Mucha responsabilidad no?

Perquè la Penya funcione fa falta que gent desinteressadament dedique part del seu temps. Sol ser una feina que no és visible i pareix que no existeix però que és molt necessària. La Penya m’ha donat molt i he disfrutat gràcies a ella. Vaig considerar que era moment per fer un pas endavant i retornar-li a la Penya part del què m’ha donat. A la fi, si tots aportem una miqueta, la feina de la junta directiva es facilita i la penya pot continuar creixent com ara, amb nous objectius i reptes. Per això és necessari el treball voluntari de quanta més gent millor.

Per sort la Penya és una associació que tampoc te un gran pressupost i per tant les quanties de les subvencions tampoc són quantioses. Així que la pressió ha augmentat respecte a ser un soci sense càrrec oficial, però tampoc en excés. A més, tinc la sort que Ximo, l’anterior secretari, m’ajuda en tot el que necessite.

-Aunque eres un socio muy querido por todos, sabemos que tienes una especial amistad con César Palomares y con David Martínez. Cuéntanos cómo es vuestra relación.

Una relació intergeneracional. Considere que tenim una relació molt bona. Va començar al viatge als Alps del 2018. Des d’ahí cada vegada hem anat fent més activitats junts fins al punt que m’han convidat als seus sopars canònics dels dijous al Bella Italia, com un amic més.

-¿Qué ciclistas te han gustado más de los compañeros que has tenido en la Penya?

Com he mencionat a una resposta anterior, li guarde molta estima als germans Valldecabres que els tres m’han cuidat molt. A més trobe que Tomàs es un sol de persona i es un gust eixir amb ell sempre està disposat a ajudar sense esperar res a canvi. I encara que es faça el dur, també m’agrada molt eixir amb Juan Antonio Manzano (el Marine) ja que te un cor gegant i mai deixa ningú darrere.

-¿Cuántos kilómetros haces en tus mejores años?

Mai he conseguit fer-ne més de 10 mil. La bici requereix molt de temps i no és fàcil compaginar-ho amb tots els hobbies que m’agrada fer. De normal en faig al voltant de 7 mil. El 2020 l’any que vaig acabar d’estudiar és quan més n’he fet, 9900, quasi deu mil. Si no haguérem estats confinats hauria pogut superar la barrera.

-Cuéntanos cuál ha sido la mejor marcha cicloturista que en la que has participado y otra marcha de la que estés muy orgulloso del tiempo que hiciste…

No he fet moltes marxes i de moment no m’apasionen molt. N’he fetes dos. La 312 l’any passat per eixir amb els meus amics de Mallorca i anàrem tots junts amb l’objectiu que qui no estava tan en forma també l’acabara. L’altra si que estic més orgullós d’ella i és la Marmotte dels Pirineus. Una de les marxes més dures que hi ha: 155km i 5500m de positiu. En la marxa es puja el Tourmalet, Hourquette d’Ancizan, Aspin, Tourmalet i finalment Luz Ardiden.

Començament de la Marmotte (Agost 2018)

Final de la Marmotte (Agost 2018)

Mallorca 312 (Maig 2023)

-¿Cuál ha sido tu mayor gesta subido a la bicicleta?

Poder completar la marxa de la Marmotte dels Pirineus. A banda, el dia que he tingut un major rendiment damunt la bici crec que és la primera etapa del viatge a Astúries al 2022. En eixa primera etapa vam pujar el Gamoniteiru, el Cordal, l’Angliru i el Cordal per l’altra cara. A l’última pujada al Cordal vaig fer un dels millor registres de potència en 20 minuts.

-¿Cuál ha sido la satisfacción más grande que te ha dado la bicicleta?

La pujada al port de la Finestre durant el viatge als Alps de 2016. Va ser el meu primer viatge i el primer encontre amb l’alta muntanya de veritat. El primer dia vam pujar Lautaret, Alpe d’Huez i Croix de Fer; i el segon Telegraph i Galibier. Vaig patir molt en eixos ports i sempre arribava el darrer a la cima. Tot i això els vaig disfrutar molt. L’últim dia vam començar pujant la Finestre, un port molt dur de 18km al 9.33%. Vaig tindre molt bones sensacions i trobe que vaig aconseguir una gran pujada. Després de què vaig patir els dies anteriors va ser una gran sorpresa. És un port al qual sempre li guardaré un gran record.

L’altra gran satisfacció és haver-me brindat l’oportunitat de conèixer gent que ara mateix són importants a la meua vida.

Zona d’Esterrato de la Finestra (Viatge 2016)

-¿Cuál es el puerto más duro que has subido en bicicleta?

Molts i com la dita diu mata la velocitat no la bala així que qualsevol port pot ser ben dur. Tot i això, jo crec que diria el Angliru són rampes quasi inhumanes.

-En las últimas entrevistas, Jose Todo, Marine, Miguel Sáez, etc., te han destacado como el socio más fuerte de toda la Penya Ciclista. ¿Qué opinas de este reconocimiento?

Content que així m’ho consideren però no jo opine com ells. Simplement soc el més jove i per tant amb poc que entrene puc destacar. A més, si que es veritat que si tinc el dia inspirat poca gent em pot aguantar la roda. Però molts pocs dies sóc capaç d’arribar tot sol dalt d’un port o fer fructificar alguna escapada. El que és molt més normal és que pel alt ritme d’algun company haja de perdre la roda del grup davanter i arribar uns segons o minuts per darrere.

-Teniendo en cuenta que los ciclistas profesionales mueven aproximadamente unos 7 w/kg y un globero puede mover 2-3 w/kg, ¿dónde estarías situado?

Depén del moment de forma però estic al voltant del 4W/kg. Potser en algun moment he estat prop de 4’2.

-¿Qué recuerdos tienes de los viajes a Pirineos, Asturias. Alpes, etc. de la PC Quart?

És un dels viatges que tinc fixos al calendari. No me n’he perdut cap des que soc membre de la Penya. Són viatges molt bonics on a part de disfrutar de la bici passes gust de la companyia de la gent. A més, l’organització sol ser excel·lent.

Cim de l’Agnello (Viatge Alps 2018)

Cim del Tourmalet (Viatge Pirineus 2023)

-Cuéntanos que tal la experiencia del bikepaking… Sabemos que has hecho varios viajes con César Palomares.

Una altra forma de viure la bici, on l’important no és la velocitat sinó gaudir del recorregut. César prepara unes rutes molt boniques paisatgísticament i a més sempre dinem de luxe. Per tema de treball i vacances no hem pogut tornar a coincidir però són dels meus viatges preferits. Li diem retir espiritual a este tipus de viatge i la veritat que és una setmana que desconectem del dia dia i connectem un poc amb la natura.

Final viatge bike packing, Soria (Setembre 2019)

Port de Piqueres (Viatge bike packing 2019)

-A la gente joven como tú y que le gusta el ciclismo, ¿por qué motivos deberían apuntarse a la Penya Ciclista de Quart de Poblet?

Principalment pel bon ambient que hi ha i la solidaritat perquè ningú quede tot sol. A més, considere que el nivell és bastant heterogeni pel que independentment del nivell de cada persona, sempre hi ha un minigrup amb qui compartir ruta i no anar tot sol durant gran part del recorregut.

Viatge Cinc Torres (2017)

Y ahora vamos a pasar a nuestra sección de “los mejores…”. Le pedimos a Nofre Sanmartín que sin pensar mucho y valorando a toda la grupetta actual de la PC Quart, nos diga un nombre para cada adjetivo:

EL MÁS GENEROSO ES: Tomas

EL MÁS COMPETIVO ES: Julián

EL MÁS FUERTE ES: Idoarte

EL MEJOR ESCALADOR ES: Juanjo Cobra

EL MEJOR LLANEADOR ES: Victor Globero

EL MÁS RÁPIDO BAJANDO ES: Julián

EL MÁS ASTUTO ES: David Martínez

EL MÁS CABRONCETE ES: David Martínez

Y acabaremos la entrevista con una nueva sección. Se trata de decantarse por una opción o por otra. Eres más de…

-Frenos de llanta o frenos de disco: Disc

-Ruedas tubulares o rueda con recámara: Tubeless

-Cables por dentro o cables por fuera del cuadro: Per dins